El càncer de mama és un tipus de tumor maligne que s’inicia a la glàndula mamària a conseqüència de la proliferació incontrolada i accelerada de les cèl·lules, que augmenten enormement la seva capacitat de reproduir-se i esdevenen canceroses.

El càncer de mama pot afectar tant dones com homes, però segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, el 99% dels casos es produeix en dones. Aquest tipus de càncer és, de fet, el més comú entre les dones de tot el món i representa el 16% de tots els càncers femenins.

Actualment no es coneixen les causes del càncer de mama, només diversos factors de risc que augmenten les probabilitats de patir-lo:

• L’edat: entre els 50 i els 65 anys, la incidència és més gran, segons l’AECC.
• Tenir antecedents familiars directes de càncer de mama: és a dir, que la mare hagi patit la malaltia, una germana o una filla incrementa el risc; o si hi ha afectats més de tres familiars, i el càncer (de mama o ovari) ha aparegut en edats joves, abans dels 50 anys.
• Tenir antecedents personals de càncer de mama: haver patit ja un tumor d’aquest tipus.
• Patir alteracions a la mama: algunes malalties benignes causades per l’alteració de les cèl·lules mamàries, que en causen la proliferació i un aspecte anormal, augmenten el risc.
• Haver estat exposat/da a l’estrogen (hormones femenines segregades de forma natural) durant molt de temps: per exemple, per haver tingut la primera regla abans dels 12 anys (menarquia precoç) o la menopausa després dels 55; no haver estat mai embarassada o haver tingut el primer fill després dels 30 anys; haver tingut la menopausa després dels 55 anys.
• Haver rebut aportacions externes d’aquestes hormones: per exemple, haver fet servir durant la menopausa la teràpia hormonal substitutiva. Es desconeix si prendre o haver pres píndoles anticonceptives orals durant més de vuit anys augmenta el risc de desenvolupar càncer de mama, encara que en un període menor no sembla que ho incrementi. Segons altres fonts, les dones que hagin deixat de fer servir anticonceptius orals durant més de 10 anys no semblen presentar més risc.
• Mutacions heretades en determinats gens: segons l’AECC, es creu que entre el 5% i el 10% dels càncers de mama són hereditaris provocats per gens anormals que es transmeten de pares a fills. En concret, s’associa un risc més gran de càncer de mama als gens BRCA1 i BRCA2. L’estudi genètic per determinar la presència d’aquests gens només està recomanat quan hi ha antecedents de càncer de mama en tres o més familiars directes, especialment quan han patit la malaltia en la joventut.
• Haver rebut radioteràpia a la mama o al pit: durant la infància o fonamentalment a l’adolescència (etapa del desenvolupament de les mames) per algun altre tipus de tumor.
• Portar un estil de vida no saludable: per exemple, patir excés de pes o obesitat -sobretot després de la menopausa-, el sedentarisme, seguir una dieta rica en greixos animals i pobre en fibra i el consum excessiu d’alcohol.

La prevenció del càncer de mama comença amb hàbits saludables, com ara limitar el consum d’alcohol i mantenir-se físicament actiu. Les investigacions mostren que els canvis a l’estil de vida poden disminuir el risc de càncer mamari, fins i tot en dones d’alt risc!

• Limita el consum d’alcohol
• Mantingues un pes saludable
• Fes activitat física
• Alleta
• Limita la teràpia hormonal postmenopàusica

Per prevenir el càncer de mama també cal mantenir-se a l’aguait si hi ha algun canvi als pits, com l’aparició d’un bony o canvis a la pell. En qualsevol dels dos casos caldrà contactar amb el metge, així com saber quan és millor començar a fer mamografies i altres exàmens de detecció segons els antecedents personals.

A més d’aquests mètodes també és recomanable dur a terme assíduament una autoexploració mamària completa. Els passos que cal que segueixis són els següents:

• Amb els braços penjant a banda i banda del cos, observar si els pits presenten l’aspecte i la mida habituals.
• Col·locant les mans darrere del cap, el segon pas és observar els mugrons i buscar alguna secreció anormal de líquid clar, lletós o sanguinolent.
• Després cal estirar els braços cap amunt per poder veure si hi ha alguna diferència en la mida o la forma d’ambdues mames, a més d’observar si es presenten bonys a les aixelles.

Un cop finalitzat l’examen vertical, caldrà estirar-se sobre una superfície plana, col·locant el braç del mateix costat darrere del cap i recolzant el cap en un coixí. En aquesta posició és recomanable palpar el pit amb el rovell dels dits, pressionant amb moviments circulars i començant des de la zona més allunyada del mugró i anar-s’hi acostant progressivament.

Els especialistes recomanen dur a terme aquesta exploració a la dutxa, ja que la pell es troba més relliscosa i és més senzill detectar possibles protuberàncies.

Ho sabies? Ara és moment de prevenir-lo! Som-hi!